VIDA i OBRA

Peralada, 4 de març de 1907 – Barcelona, 17 de novembre de 1957

Fill de Josep Serra i Bonal, la seva obra és fruit del mestratge bàsic del seu pare, al costat del de la seva tia materna la Maria Àngels Corominas junt amb la seves innates capacitats creatives, la seva personalitat sensible i els coneixements musicals que adquirí a l’Escola Municipal de Barcelona.

A banda de compositor també fou un bon pianista. Des de ben jove mereixé els primers premis en diferents concursos de composició, i les seves obres van esdevenir modèliques i punts de referència per a molts altres compositors. De la seva producció en destaca la seva aportació cabdal al repertori de música escrita per a cobla, tant en les sardanes, la música de format lliure i les instrumentacions per a cobla de danses populars i de creació. El llistat de tota aquesta obra es troba més endavant.

Les seves obres orquestrals, ballets, líriques, de cambra i vocals consoliden la seva posició rellevant dins el panorama musical català del segle XX. Citarem les Variacions per a orquestra i piano Op. 38 (1931), Estampes simfòniques (1954), els ballets El Carnestoltes Op. 75 (1949) i Doña Inés de Castro Op. 80 (1950), les obres líriques Tempesta esvaïda Op. 48 (1934) i A Montserrat tot plora Op. 53 (1935), el Trio en mi Op. 24 (1926), per a piano, violí i violoncel, els 13 lieds (1924-1938) i les peces per a cor mixt del 1931; Idil·li de la fruita galana Op. 39, La nena i la rotllana Op. 40 i Capvespre Op. 41 i del 1937; Confidència Op. 58 i Als nens petits Op. 59.

Apunts biogràfics:

1907	Neix, el 4 de març, a Peralada, al domicili familiar del carrer de l’Hospital número 18.
1910	Primer trasllat de la família, a la ciutat de Figueres.
1915	La família Serra finalment a Barcelona. Joaquim ingressa a l’Escola Municipal de Música. Cursa els estudis de solfeig i teoria amb els mestres Argelaga i Millet; els de piano amb el mestre Daniel Pellicer; els d’harmonia i composició amb el mestre Enric Morera. També estudia el violí, particularment, amb el mestre Eduard Toldrà, el seu veí d’escala quan vivien al carrer d’Aragó.
1921	Escriu la primera sardana –La primera volada-. La dedica al seu pare en el dia de la seva onomàstica (Sant Josep).
1932	Comença la seva col·laboració continuada, com a pianista acompanyant, en els programes de Ràdio Associació de Catalunya.
1934	Es nomenat Director Musical de Ràdio Associació de Catalunya.
1936	Es casa amb la peraladenca Margarida Lleonsí, filla del músic de la Principal de Peralada Josep Lleonsí.
1939	Cessa en el càrrec abans esmentat i entra en l’etapa difícil de la postguerra en la que ha de superar tot tipus de dificultats. Durant un llarg període ha de formar part de vàries orquestres de ball per a guanyar-se la vida –Amadeu Rovira i Jaume Planas- i pianista als cabarets Copacabana i Chez Demon, a més, durant una gira, és el director musical i orquestrador de la Companyia de ballet de Paul Goubé i Yvonne Alexander.
1947	Fundació de l’Esbart Verdaguer, sota l’impuls de Manuel Cubeles. Joaquim Serra és nomenat Director Musical. Amb destí a aquest Esbart, realitza moltes de les seves admirables i modèliques instrumentacions i glosses de danses populars catalanes. Anys desprès, i seguint el seu mentor Cubeles, continua el seu treball musical amb l’Esbart Sarrià. Pren contacte amb Ana Ricarda de la Companyia de Ballet del Marqués de Cuevas. Ana Ricarda, que tenia un guió coreogràfic sobre la figura de la reina portuguesa Doña Inés de Castro, buscava un músic que li fes la partitura. Escolta música de Joaquim Serra – Suite per a una òpera , El Carnestoltes i altres - i entusiasmada, comprèn que aquest és el músic que li convé.
1948	A instàncies de l’Obra del Ballet Popular i sota la direcció del mestre Lluís Moreno i Pallí, Joaquim Serra junt amb el mestre Joan Lamote de Grignon imparteixen el Curset d’Instrumentació per a Cobla.
1952	Presenta a Cannes –amb gran èxit- el ballet Doña Inés de Castro. El ballet s’estrena, immediatament, a Paris – també amb un gran èxit de públic i crítica -. Joaquim assisteix a aquesta representació. Torna a Barcelona amb la salut alterada. Comença a manifestar-se la malaltia pulmonar que el portaria a la mort. Els metges recomanen que reposi, que no toqui el piano en locals tancats, que no faci vida de nit. Això és un cop de mall per l’economia domèstica. En Serra no és home ric.
1953	L’Obra del Ballet Popular organitza el 18 de gener a la tarda, al Palau de la Música Catalana i, a la nit, al Saló Iris, uns Festivals en homenatge a Joaquim Serra. Els beneficis materials dels mateixos serviran perquè Joaquim Serra ingressi al Sanatori del Brull (Montseny), on residirà des de febrer a octubre. Després d’una intervenció quirúrgica i per prescripció mèdica, va a reposar a Castellterçol, on troba un clima propici en tots els sentits.
1954	Torna a Barcelona i el 1er. d’octubre ingressa a Ràdio Nacional, com a Cap de discoteca de l’emissora de Barcelona, on actua, amb freqüència, com a pianista en diverses audicions radiofòniques. Es mantindrà en aquest càrrec fins al final de la seva vida.
1955	Té al seu càrrec la direcció musical de la Cobla Barcelona. Durant aquest període la Cobla assoleix un alt grau interpretatiu que queda reflectit en un bon nombre d’enregistraments històrics. La seva relació, però, va ser continuada durant tota la seva vida, tant en vida del seu pare com en la postguerra.
1957	El 17 de novembre, mor en el seu domicili barceloní del carrer del Notariat, 11. Es publica el Tractat d’Instrumentació de Cobla resum de les lliçons donades l’any 1948 en el decurs del Curset citat.

Bibliografia

- Padrosa i Gorgot, Inés, Ramió i Diumenge, Concepció, La nissaga dels Serra, Santa Coloma de Farners: GISC, Col·lecció Mos nº 9, 2000.
- Carles Riera, Josep M. Serracant, Josep Ventura, De la A a la Z: Diccionari d’autors de sardanes i de música per a cobla, Barcelona: SOM, Revista de Cultura popular de Catalunya, 1990
- Manuel Cubeles i Solé, Llibret acompanyant LP monogràfic Joaquim Serra de la col·lecció Clàssics de la Sardana. (Tremoleda/Urrea).1979.
- Programa de ma dels Premis Joaquim Serra 1977.

Obra

Música per a cobla-Sardanes per a cobla
Títol	Data	Opus	Codi	Dades complementàries
La primera volada	Març 1921	1	S01	Al meu pare Instrumentació: Josep Serra i Bonal
Camí enllà	12 Abril 1922	2	S02	Instrumentació: Josep Serra i Bonal
Delers	31 Març 1923	3	S03	Instrumentació: Josep Serra i Bonal
Infantívola	20 Abril 1923	4	S04	Instrumentació: Josep Serra i Bonal
Intima	Octubre 1923	5	S05	Lema: del cor
Maria Rosa	Maig 1924	7	S06	A la nena Maria Rosa Oller
Cor jove	17 Desembre 1924	8	S07
Cant de joia	Febrer 1925	9	S08
Festejant la pubilla	Abril 1925	10	S09	Al meu pare
Gentil pastoreta	Maig 1925	11	S10
Els gegants de Vilanova	Agost 1925	12	S11
Neguit	Octubre 1925	13	S12
Germanor	Febrer 1926	17	S13
Maria	Maig 1926	20	S14	A la meva germana Maria
Complanta	Maig 1926	21	S15
Vora el rierol	Setembre 1926	22	S16	Premi Conc. Mus. de Calella (1926)
En Cintet	Febrer 1927	26	S17
La noia alegre que no sap plorar	Abril 1928	28	S18	A Josep Puig i Pujades (Foment de la Sardana de Figueres)
Remembrança	Desembre 1928	30	S19	A la memòria d’Ignasi Iglésies
Mar blava	1929	34	S20
Esplais	Desembre 1931	44	S21
Evocació	Maig 1932	46	S22	Premi Concurs Musical de la Comissaria de la Generalitat a Girona
Joliua	Desembre 1933	47	S23
Ofrena	Maig 1934	49	S24	A Pere Jordà
El petit Albert	Maig 1935	50	S25	Al nen Albert Garriga
Joiosa	1936	54	S26	*
Tendreses	1936	55	S27	*
Rocacorba	1936	56	S28	*
Apassionada	Febrer 1936	57	S29	*El conjunt d’aquestes 4 sardanes, presentat sota el nom de “La garba”, s’adjudicà el Premi de la Fundació Concepció Rabell (1936)
Margarida	18 Juny 1945	65	S30	A la meva muller
L’ermita vella	1946	66	S31
Verge del Sol del Pont	1946	67	S32
La meva Joaquima	1946	68	S33	A la meva filla
Cavalleresca	1947	70	S34	Als meus companys de la Cobla Barcelona
En “Cacaliu”	Març 1948	71	S35	A J. Bial
Ofrena a València	Maig 1948	72	S36	Al mestre Alemany, director de la Coral Valentina de València
Elegia	Novembre 1948	74	S37	A la memòria del mestre Francesc Pujol
Noces d’or	Novembre 1949	77	S38	Al Futbol Club Barcelona
Endreça	Desembre 1949	79	S39	A Josep Coll, mestre de “tenors” i volgut amic
Empordanesa	Setembre 1950	81	S40	A la meva muller
Vells amics	1951	82	S41	Als companys de la Cobla Barcelona
Roses del Brull	1953	83	S42
Amics Genisencs	Febrer 1954	84	S43	A la Cobla Genisenca
Recordant Vic	1954	85	S44	A l’Agrupació Sardanista de Vic
Aura d’Abril	1954	86	S45	Premi Concurs de S’Agaró (1954)
Els gegants de Castellterçol	Agost 1954	87	S46	A la vila de Castellterçol
Conte d’infants	1954	88	S47	Al Col·legi de Metges de Barcelona
Sabadell	Març 1955	89	S48	A l’anella sardanista Sabadell
Clavell morenet	1955	91	S49	Premi Concurs de S’Agaró (1955)
El xicarró	1955	92	S50	Al nen Francesc d’Assis Manyoses, en el dia del seu naixement
Sota els pins del Pujolet	Novembre 1955	93	S51	A l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Maria del Claustre	1956	94	S52
A Guissona	1956	95	S53	Premi Concurs de Guissona (1956)

Música per a cobla-Sardanes per a dues cobles
Títol	Data	Opus	Codi	Dades complementàries
A Montserrat	1926	19	S2c01	Premi Sant Jordi, del Foment de la Sardana de Barcelona (1926)
Primaveral	1947	69	S2c02	Premi Concurs Entronització M.D. de Montserrat (1947)

Música per a cobla
Títol	Data	Opus	Codi	Dades complementàries
Els tres tambors	1926	18	o01	Glossa per a cobla
Impressions camperoles	1927	25	o02	Suite per a cobla Premi Sant Jordi, del Foment de la Sardana de Barcelona (1927)
Glossa del ball de Gitanes del Penedès	1928	27	o03	Glossa per a cobla Premi Sant Jordi, del Foment de la Sardana de Barcelona (1928)
La fira	1929	32	o04	Esbós simfònic per a dues cobles Premi Sant Jordi, del Foment de la Sardana de Barcelona (1929)
Introducció i dansa	1930	37	o05	Esbós simfònic per a tres cobles Accèssit Concurs Joventut Hotelera (1929)
Marxa sobre motius populars catalans	1935	51	o06	Marxa per a cobla (i dues cobles),tuba i percussió
La presó de Lleida	1948	73	o07	Poema simfònic per a dues cobles augmentades
Dansa de fadrins	1955	90	o08	Peça en forma de dansa, per a cobla
Puigsoliu	1957	96	o09	Poema simfònic per a cobla
En Pere Gallerí	s/d	s/n	o10	Glossa per a cobla
La Moixeranga d’Algemesí		s/n	o11	Ballet per a cobla (i dues cobles) i percussió

Música de cambra
Títol	Data	Opus	Dades complementàries	Dedicatòries / Premis	Enregistraments
Trio en Mi	1926	24	Trio per a violí, violoncel i piano	Premi Fundació Rabell (1927)	J. Masó, S. Juan i M.Martinez/Col. Mus. 2001
Dansa	1931	43	Per a piano sol		Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Tres peces breus: I. Paisatge II. Pastor enamorat III. Cançó de bressol	1932	45	Per a piano sol		Jordi Masó/Col. Mus. 2001

Música vocal
Títol	Data	Opus	Dades complementàries	Dedicatòries / Premis	Enregistraments
Brollador gentil	1924	6	Per a veu i piano	Lletra: Joan M. Guasch	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Camp de fajol	1925	14	Per a veu i piano	Lletra: Joan M. Guasch	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
No enyoris mes cançons	1925	15	Per a veu i piano	Lletra: R. Surinyach Senties	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Prec de Madona Elisenda a Mossèn Hug	1926	16	Per a veu i piano	Lletra: Geroni Zanné	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
El Gallaret	1926	23	Per a veu i piano	Lletra: Tomàs Garcés	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Cançó del port	1928	29	Per a veu i piano	Lletra: Tomàs Garcés	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Cançó	1930	36	Per a veu i piano	Lletra: Carme Montoriol	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Aquelles cançons	1935	52	Per a veu i piano	Lletra: Ramon Perez Vilar	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Cançó florida	1938	60	Per a veu i piano	Lletra: Josep Carner	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Tragèdia d’abril	1938	61	Per a veu i piano	Lletra: Josep Carner	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
L’elegia d’una rosa	1938	62	Per a veu i piano	Lletra: Josep Carner	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Cançó voluble	1938	63	Per a veu i piano	Lletra: Josep Carner	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
El sonet als llavis	1938	64	Per a veu i piano	Lletra: Josep Carner	Marta Fiol soprano, Jordi Masó/Col. Mus. 2001
Matinal	1931	42	Per a veu i trio (violí, violoncel i piano)	Lletra: Joan M. Guasch
Idil·li de la fruita galana	1931	39	Per a cor mixt a capella	Lletra: Joan M. Guasch
La nena de la rotllana	1931	40	Per a cor mixt a capella	Lletra: Josep M. de Sagarra
Capvespre	1931	41	Per a cor mixt a capella	Lletra: Carles Soldevila
Confidència	1937	58	Per a cor mixt a capella	Lletra: Carles Sala
Als nens petits	1937	59	Per a cor mixt a capella	Lletra: Alphonse Daudet
Ave Maria	1928	s/n	Tres veus i orgue

Música escènica
Títol	Data	Opus	Dades complementàries	Dedicatòries / Premis	Enregistraments
Tempesta esvaïda	1934	48	Obra lírica en tres actes	Text: Carme Montoriol Estrena: 7 nov 36 Teatre Nou Bcn.
A Montserrat tot plora	1935	53	Obra lírica en un acte

Música orquestral
Títol	Data	Opus	Dades complementàries	Dedicatòries / Premis	Enregistraments
Impressions camperoles	1927	25a	Suite per a orquestra		OSV/Brotons/Naxos 2001 OBC
Romàntica	1928	31	Petita orq. (amb piano) i gran orquestra		OSV/Brotons/Naxos 2001
Jocs de jardí	1929	33	Petita orquestra
Tres peces: I. Matinal II. Cançó de muntanya III. Scherzo	1929	35	Petita orquestra (Cançó de muntanya, també per a trio)	Premi Concurs Unión Radio Barcelona (1929)
Variacions per a orquestra i piano	1931	38	Per a piano i orquestra	Al mestre Francesc Pujol - Premi Fundació Rabell	OSV/Brotons/Naxos 2001
El Carnestoltes	1949	75	Ballet en un acte, per a orquestra
Suite senyorial (Tres danses senyorials)	1949	76	Ballet en un acte, per a orquestra
Suite per a una òpera	1949	78	Ballet (1 acte) (corda, pet. orq. i gran orq.)
Doña Inés de Castro	1950	80	Ballet (3 actes) per a orquestra
Dues estampes simfòniques I. Danza gitana II. Fiesta andaluza.	1954	s/n	Gran orquestra		OSV/Brotons/Naxos 2001 OBC
Puigsoliu	1957	96	Poema simf. per a orquestra (inst. S.Brotons)		OSV/Brotons/Naxos 2001